Els boscos del sud d'Europa són un dels ecosistemes més vulnerables al risc d'incendis forestals i als greus impactes del canvi climàtic (sequera, malalties, esdeveniments climàtics extrems, etc.). Tanmateix, aquests boscos proporcionen múltiples béns i serveis que poden augmentar el seu valor mitjançant la implementació del concepte de bioeconomia circular.

Anar cap a una bioeconomia circular forma part de la resposta necessària per abordar els importants reptes mundials identificats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU i l'Acord Climàtic de París. Dissenyar productes que es puguin reutilitzar, i al mateix temps reduir residus, és la base d'una economia circular. A més, la bioeconomia és la manera ideal de substituir els materials fòssils, no renovables i no biodegradables, per altres que siguin renovables i biodegradables, i que eventualment poden donar noves funcions als productes d'origen biològic. Això és possible fer-ho amb la circularitat. Els dos conceptes es poden combinar: economia circular i bioeconomia (Antikainen et al. 2017, Hetemäki et al., 2017¹).

A l’Europa central i del nord, l’enfocament tecnològic d'una economia amb base bio, se centra en l’increment de l'oferta local de la fusta (mobilització de la fusta) i en el seu ús correcte i sostenible en la cadena de valor (enfocament en cascada) a través del desenvolupament de tecnologies avançades en els processos industrials. L'èmfasi d'aquest enfocament és la producció de productes forestals, juntament amb l'agricultura, la pesca i l'alimentació. L'R + D és el motor del creixement, alhora que es tenen en compte les consideracions ambientals i de biodiversitat.

Al sud, preval un enfocament amb dimensió transversal. Els boscos es gestionen sobretot integrant l'agricultura, el turisme cultural i d’oci i els serveis ambientals. En aquest cas, les tecnologies de producció i processament funcionen a una escala limitada i solen ser molt intensives en mà d'obra. Es dona una marcada diversitat de productes forestals (fusta, biomassa local, productes forestals no fusters), , on la creació de plataformes que integrin operadors i productors econòmics és un punt important. En aquest context, l'organització de la propietat de la terra, la prestació de serveis de suport a les comunitats rurals, la creació de llocs de treball i la inclusió social esdevenen aspectes clau.

No obstant això, al sud d'Europa també és possible un enfocament encaminat a transformar les matèries primeres dins de les indústries de transformació mitjançant l'aplicació de tecnologies avançades. Aquest és per exemple el cas del sector del suro, un actor important en l'activació de la bioeconomia europea basada en un producte exclusiu del sud-oest europeu. El suro és una matèria primera molt versàtil que es pot utilitzar de més de 350 maneres en una varietat d'indústries. És un material natural, totalment biodegradable i reciclable. Els boscos de Quercus suber ocupen prop de 20.000 km2 a la UE, i el 65% de la seva distribució mundial es troba principalment a Espanya, Portugal, França i Itàlia, països altament vulnerables al canvi climàtic. D'altra banda, la fusta i els productes derivats són quantitativament els bioproductes més rellevants en el camp de la construcció. La fusta creuada laminada (CLT) tindrà un paper protagonista en el futur, ja que possibilita la construcció d'edificis de diversos pisos, el tipus més comú d'habitatges del sud d'Europa. El CLT pot convertir-se en la solució per  donar valor afegit a la fusta local, a través de la promoció de la bioconstrucció.