Els boscos del sud d'Europa són un dels ecosistemes més vulnerables al risc d'incendis forestals i als impactes del canvi climàtic (sequera, malalties, esdeveniments climàtics extrems, etc.). Al mateix temps, proporcionen nombrosos béns i serveis, que poden augmentar el seu valor econòmic, social i ambiental mitjançant la implementació del concepte de bioeconomia circular.

Aquest ha estat el tema protagonista de la sessió liderada pel CTFC a Brussel·les, en col·laboració amb l’Institut Forestal Europeu (EFI), on s’ha debatut el potencial i les particularitats de la bioeconomia forestal al sud d'Europa.

Antoni Trasobares, director del CTFC, ha posat èmfasi en la voluntat de venir a presentar als eurodiputats i a les diferents unitats de la Comissió Europea (DG Environment, DG Agri, DG Growth) una nova visió dels ecosistemes forestals al sud d’Europa i la gent que hi viu, centrada en la bioeconomia com a motor per una millor provisió dels bens i serveis i gestió del territori (prevenció d’incendis i altres riscos). S’han presentat casos rellevants, com el suro, els bolets i les tòfones, els serveis ecosistèmics i la gestió del paisatge per la prevenció de grans incendis forestals.

El suro és un material natural molt versàtil, amb més de 350 aplicacions possibles en diferents indústries, totalment biodegradable i reciclable, que ofereix múltiples alternatives per a la implementació de la bioeconomia circular. El director forestal d’Amorim, Francisco Carvalho (presentació), ha presentat la importància econòmica, social i ambiental d’aquest producte en el marc de l’activitat de la seva empresa: l’any 2017, Amorim va facturar més de 700M€, basats en 4.200 llocs de treball (1.200 dels quals són fora de Portugal). 2,2 milions de hectàrees de suredes a l’oest de la conca mediterrània produeixen aproximadament 200.000 TN/any de suro, alhora que cada tap de suro (la producció de taps representa aproximadament el 15-20% del total) és responsable de la fixació de 112 grams de CO2, en contrast amb les emissions generades en la producció de taps artificials. L’empresa també compta amb un important component d’innovació i recerca, amb una inversió anual de 7,5 M€ en R+D.

Bolets i tòfones són productes forestals amb un elevat valor econòmic. Carlos Colinas (presentació), de la UdL-CTFC, ha destacat que posar al mercat aquests productes pot contribuir a recuperar ecosistemes forestals més resilients, paisatges en mosaic (prevenció d’incendis) i el reequilibri territorial. Actualment, un 10% de la població espanyola viu en un 70% del territori, una tendència que també es dóna a Europa. El cultiu d’aquests productes també pot obrir una gran oportunitat per generar viabilitat socioeconòmica al nord d’Àfrica, permetent mitigar el dramàtic context d’immigració descontrolada que es dóna actualment.

Mauro Masiero (presentació), de la Universitat de Pàdua, ha parlat dels serveis ambientals dels boscos i de la necessitat de la seva quantificació i implementació econòmica, malgrat les barreres culturals, legals, institucionals, etc. que poden generar. Es requereixen models de gestió innovadors: el nou paradigma de la governança dels recursos ambientals i d’una bioeconomia directament vinculada al capital natural demana a les institucions públiques que els facilitin i els promoguin en col·laboració amb la societat i el sector privat. Des de la perspectiva del sud d’Europa, es veuen moltes sinergies entre els diferents serveis ambientals, destacant-ne la seva rellevància i diversitat, en comparació amb el centre i el nord del continent.

Andreu Palacios (presentació), dels GRAF, va centrar la seva presentació en el risc i la prevenció d’incendis, basada en la gestió del paisatge i la bioeconomia. En aquest sentit, va parlar de l’evolució dels incendis durant les darreres dècades, fins a la sisena generació d’incendis que estem patint en aquests moments. La situació actual d’abandonament de la gestió forestal sostenible en una important proporció del territori propicia que en condicions de sequera i vents d’alta velocitat la capacitat d’extinció dels bombers estigui molt per sota de la requerida. Cal fer un canvi important en la visió dels incendis, i invertir més en prevenció i gestió del paisatge.

La trobada es va cloure amb una sessió de debat entre els ponents i els assistents, conduïda per Inazio Martínez, director de l’EFIMED. En aquesta es varen valorar diferents aspectes específics i reptes sobre com dur a la practica les mesures proposades. Es pretén establir un nou marc integrat que permeti dinamitzar les cadenes de valor actuals, promoure’n de noves, i posi en valor els serveis ambientals al mercat.

Aprofitant la recent actualització de l’estratègia de bioeconomia i l’actual desenvolupament de les mesures per implementar la PAC 2020-2027, el seminari s’ha clos emfatitzant com a objectiu principal de la trobada posar de relleu el potencial de la promoció de mesures i mecanismes coordinats entre les diferents unitats de la CE (DG. Envi, DG. Agri, DG. Grow, DG. Clima), per fer possible aquest nou paradigma de gestió dels boscos al sud d’Europa, i en general al conjunt del continent.

Aquesta trobada és la primera d’una sèrie que es vol promoure durant els propers 2-3 anys.