Antoni Trasobares, director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) va obrir la sessió com a moderador, plantejant com la publicació recent de l’Estratègia Europea de Bioeconomia i l’actual desenvolupament de mesures per implementar la Política Agrària Comunitària durant el període 2020-2027 obren una oportunitat per discutir la implementació de la bioeconomia a Europa els propers anys.

A tal efecte, hi ha tres elements que cal destacar:

• El paper de les regions en la implementació de l’Estratègia Europea de Bioeconomia;
• La necessitat d’un enfocament integral que reconegui i valori la biodiversitat i els serveis ecosistèmics;
• La circularitat en la gestió dels processos industrials i dels seus subproductes.

Finalment, per a una bona implementació regional de l’Estratègia caldrà que el Comitè de les regions i les xarxes ERIAFF–Regions Forestals estiguin ben coordinades.

Risto Poutiainen, president del Consell regional de Carèlia del Nord (Finlàndia), va presentar la iniciativa de les Regions Forestals, inclosa dins d’ERIAFF. Aquesta xarxa promou la col·laboració entre regions forestals a Europa per a la implementació de diversos plans d’acció, entre d’altres, per promoure la bioeconomia (instruments financers, fòrums de debat, etc.).

Fabio Boscaleri, assessor polític de l’oficina d’enllaç de la Regió de la Toscana a Brussel·les, va presentar el projecte ERIAFF. Actualment hi ha una línia de treball específica sobre boscos i bioeconomia. Tot i això, encara falta molt recorregut per consolidar el treball conjunt de les regions en aquest camp. En aquest sentit, el Comitè de les Regions pot jugar un paper clau com a instrument d’interlocució amb la Comissió Europea. Finalment, va fer una crida a la participació en fòrums i a la propera reunió que tindrà lloc a Florència.

Waldemar Kütt, director de la Unitat F1 de l’Estratègia Europea de Bioeconomia (DG Recerca i Innovació), va definir la bioeconomia com una economia que empra recursos biològics i renovables, i que basant-se en el coneixement, té en compte els fluxos de materials, energia, subproductes i residus.
Amb aquesta estratègia es vol millorar la connexió entre el medi ambient, la societat i l’economia. En un escenari de futur amb una major demanda de recursos, un dels reptes serà assegurar la seva sostenibilitat i la producció de serveis com ara l’aigua, la biodiversitat i la fixació de carboni.

L’objectiu d’aquesta nova estratègia és garantir la coordinació de les polítiques sectorials. Per això, la circularitat i l’acció intersectorial són cabdals en la seva implementació (presentació).
Cal recerca per garantir la transició cap aquest nou model on es reconcilia la seguretat alimentària amb l’ús sostenible dels recursos i la protecció ambiental.
Per a generar oportunitats a escala local es planteja un pla d’acció que s’ha de regir pels següents principis:

1. Les tecnologies basades en recursos biològics i renovables com a impulsores principals de l’economia. Mobilització d’actors i creació de partenariats entre sectors. Accés a instruments financers.
2. Implementació de projectes pilots recolzats per la Direcció General d’Agricultura, per aportar solucions innovadores a les zones rurals. Programa de capacitació i noves habilitats.
3. Entendre els límits ecològics de la bioeconomia i desenvolupar unes guies voluntàries per a implementar-la dins d’aquests límits. Establir un sistema europeu d’indicadors.
4. La recerca i la innovació per trobar solucions conjuntes entre diferents sectors.

Felipe Ortega, assessor adjunt del Banc Europeu d’Inversions (EIB), va presentar les oportunitats d’inversió per la bioeconomia a nivell regional. L’EIB ha desenvolupat instruments financers per ajudar a la transició cap a una economia circular i donar resposta als reptes ambientals actuals.
Existeix un programa de préstecs per a petites i mitjanes empreses basades en l’ús dels recursos naturals i renovables. Es presenten diversos exemples de projectes cofinançats per l’EIB i EAFRD/ERDF (presentació). Per exemple, projectes de silvicultura preventiva a Castella i Lleó o d’innovació en la indústria del suro portuguesa. Aquest darrer projecte ha estat desenvolupat amb AMORIM, un dels casos de negoci de referència a la sessió 1.

A continuació, es va obrir el debat al públic i es van fer les següents reflexions:

1. La necessitat d’augmentar la consciència i la divulgació a la societat actual.

Waldemar Kütt reconeix que no és fàcil comunicar el concepte de bioeconomia. Parla d’iniciatives que s’han començat a implementar en ciutats per tal d’informar a la ciutadania sobre la bioeconomia i les seves aplicacions. A més, la Direcció General d’Agricultura ha detectat noves necessitats en la formació de futurs programes universitaris en l’àmbit de les ciències agràries i forestals.

2. En un context d’un augment de la incertesa en el sector agrari i forestal degut al canvi climàtic, com es pot fer minvar la percepció de risc per poder atraure més inversions bancàries?

Felipe Ortega va apuntar la llarga experiència d’alguns bancs en donar suport a iniciatives i assegurances agràries; i la seva capacitat d’acceptar projectes amb una taxa de risc elevada.

Andreu Mas-Colell, professor de la Universitat de la Pompeu Fabra i ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, va moderar la sessió i la va introduir, destacant entre altres aspectes el potencial de la tecnologia i la recerca com a eines per augmentar el recorregut que pot tenir la bioeconomia (discurs introductori).
A continuació, es van mostrar tres casos d’èxit de negoci i el seu impacte a nivell regional al nord, centre i sud d’Europa.

Visnja Koscak, representant del clúster de la regió d’Estíria (Àustria), on la bioeconomia i el sector forestal són una font de riquesa i ocupació molt important (sobretot en les zones més rurals on la propietat és majoritàriament privada) va presentar quatre elements clau per assegurar l’èxit d’aquestes iniciatives (presentació):

• El treball conjunt entre companyies que treballen amb fusta per a construcció i centres de recerca en el disseny de productes.
• El compromís del govern a construir edificis públics amb fusta.
• Campanyes públiques per a canviar la percepció social de la construcció amb fusta; així com exhibir estructures fetes amb fusta en els espais públics.
• Innovació en l’ús de la fusta com a un material lleuger per al desenvolupament tecnològic de l’automoció.

 

Francisco Carvalho, director forestal del grup Amorim – empresa del suro capdavantera al món – es va mostrar optimista en la producció dels productes surers, ja que les exportacions van arribar al seu màxim històric l’any 2017 (amb una producció de 25 milions de taps al dia). Els consumidors (incloent el sector de la restauració) prefereixen el suro, i la demanda futura tendeix a convergir amb la producció. A més, el suro és molt versàtil  i per les seves propietats té sortida en una varietat enorme de productes: des de l’aïllament per a naus espacials, a camps de futbol i taules de surf. Finalment, el ponent va subratllar l’impacte de l’activitat d’AMORIM a Catalunya i la importància de fer inversions industrials que valoritzin la producció surera local (presentació).

Jari Voutilainen, vicepresident del grup Metsä – una gran cooperativa industrial de fusta, fibra i tauler a Finlàndia – va presentar com anar més enllà de la tradicional indústria forestal i trobar nous usos a la fibra forestal que augmenti el seu valor afegit.  El ponent va explicar diferents inversions del grup per fer de la bioeconomia una realitat i enfortir la indústria de la fusta a Finlàndia i Estònia.  A més, compten amb spin-offs – Metsä spring – per  tal de testar innovacions i demostrar que les idees que es generen poden resultar negocis competitius.

DEBAT SESSIÓ 1

P1: Com adreçar la innovació en el desenvolupament de la bioeconomia?

• Invertint molt en recerca i encoratjant a les empreses que treballin amb les universitats en el desenvolupament de nous productes.
• Buscant les competències necessàries per innovar allà on calgui.

P2: Què demanaríeu als polítics per ajudar a les vostres idees de negoci?

• Segells o marques de qualitat per a nous productes.
• Campanyes per a l’ús de la fusta a les ciutats.
• La valorització del bosc i del treball de la propietat a través de mecanismes de pagaments per serveis ecosistèmics.
• Connectar la demanda i el subministrament de matèria primera d’una forma sostenible.

P3: Quina proporció de recursos biològics i renovables prové d’Europa en aquests negocis?

• En el cas del suro, l’origen només pot ser mediterrani.
• En el cas de la fusta, majoritàriament ve de països nòrdics i de Rússia.
• A Estíria la gran majoria també és d’origen local.

P4: Com es pot animar al sector forestal a gestionar, en un context català on el 70% del bosc està abandonat?

• La clau és valoritzar el producte (suro) i donar rendibilitat al propietari.

P5: Quina proporció de producte va a exportacions?

• El 98% del suro va a França (1r lloc) i als Estats Units (2n).
• La majoria del producte fabricat (Metsä) s’exporta (5 milions de tones anuals).
• En el cas del clúster de la regió d’Estíria exporten productes a països veïns com Itàlia i Alemanya, i també al nord d’Àfrica.

P6: La mida és important en el vostre negoci? Quin és el retorn de les inversions? Amb aquests negocis, feu que la vostra regió sigui atractiva per altres inversors?

• Cal trobar el producte nínxol i fer-lo bé. El 17% és retorn (Metsä).
• La mida és relativa, ja que la producció surera depèn de condicions naturals. Per tant, en un any dolent és millor no ser massa gran. No obstant això, AMORIM està en borsa, i els accionistes estan satisfets.
• El clúster de la regió d’Estíria representa petites i mitjanes empreses, on la mida no necessàriament és la raó d’èxit en el mercat. Fan que la construcció en fusta sigui atractiva per la rapidesa en el muntatge, la qualitat de vida que proporciona i els criteris ecològics i de sostenibilitat.

P7: Com avaluar el mercat per a la bioeconomia?

• Cal obrir encara més els mercats, informar i educar als planificadors urbans i als consumidors, explicant-los els beneficis de construir amb fusta.
• En un context de canvi climàtic i major poder adquisitiu, el cartró està desplaçant al plàstic. La fibra forestal de moment no és substituïble.

Christian Patermann, ex-director de programes de la DG de Recerca de la CE i membre del Consell de bioeconomia alemany, va destacar la necessitat d’associar la bioeconomia a mecanismes que mesurin el seu impacte i facilitin la implicació de tots els agents involucrats. Per això, és clau la re-valorització dels recursos locals prenent en consideració les necessitats socials. Cal considerar els serveis ecosistèmics seriosament en la implementació de la bioeconomia. Aquest és un terreny nou, ja que manquen metodologies, basades en evidencia científica, que integrin els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en la bioeconomia, com per exemple els beneficis de la biodiversitat en l’agricultura.

A continuació, María Gafo, directora adjunta, DG Agricultura i Desenvolupament Rural de la CE, va presentar com la bioeconomia estarà present en la Política Agrària Comunitària 2021-2027 (presentació). Per primer cop apareixen explícitament línies del fons de desenvolupament rural per reforçar la bioeconomia i el desenvolupament sostenible. Aquestes línies han d’ajudar als agricultors i als forestals a establir noves cadenes de valor de matèries primeres, eco-turisme i innovació.
A més, hi ha altres fons específics per a recerca i innovació (Horizon Europe - 10 mil milions d’euros). S’han definit 8 tipologies d’intervencions per donar suport financer a diferents objectius i necessitats regionals. D’aquests, serà obligatori que almenys un 30% del pressupost s’inverteixi en objectius ambientals i d’adaptació al canvi climàtic. Finalment, totes aquestes intervencions han de tenir en compte els reptes d’àmbit socioeconòmic als que s’enfronten les àrees rurals.

Marco Marchetti, vicerector de recerca de la Universitat d’Estudis de Molise (Itàlia), va posar l’atenció en els serveis ecosistèmics i la biodiversitat a Europa, on hi ha una llarga història de co-evolució entre l’home i la natura. En el marc de l’Estratègia de Canvi Climàtic, la gestió dels boscos ha de ser adaptativa. Vivim en una època on els canvis s’acceleren, i les demandes i les necessitats de la societat canvien ràpidament. El discurs de la sostenibilitat continua sent vigent, però no és suficient. Hi hem d’afegir la responsabilitat, i uns límits ecològics en els quals es desenvolupa l’activitat econòmica. En aquest marc, els boscos tenen un paper molt important: a escala global, la reforestació per tal d’absorbir carboni de l’atmosfera; a escala regional, l’ús en cascada dels productes forestals per augmentar la cadena de valor. Cal evitar la intensificació de l’activitat forestal i afavorir la resiliència dels ecosistemes. Un punt crític per garantir que no hi ha un risc real per a la biodiversitat és abordar metodologies per arribar a compromisos entre els diferents serveis ecosistèmics possibles en un paisatge tan concorregut com l’europeu (presentació).

A continuació, en un panell es van presentar experiències en la implementació de la bioeconomia a nivell regional:


Tanja Lepistö va donar el seu testimoni de les prioritats i els reptes per implementar-la a Lapònia (Finlàndia), on l’activitat forestal suposa més de la meitat de la bioeconomia. Aposten per activar la gestió dels boscos i un clúster industrial basat en l’economia circular. En aquest context, la mediació de diferents interessos en l’ús del bosc (producció, eco-certificació i eco-turisme) és molt important.

Alvaro Picardo va exposar la realitat de les zones rurals a Castella i Lleó, afectades per un gran despoblament rural i on el sector forestal tradicionalment no ha tingut pes en l’economia. S’aposta per un model basat en la gestió forestal sostenible i un canvi de paradigma en la ramaderia extensiva. Cal inventar un model diferent al del nord i del centre d’Europa, i fomentar una política forestal que permeti fer el salt cap a la bioeconomia en aquest context.

Fabio Boscaleri va presentar la regió de la Toscana (Itàlia), més coneguda pel seu art i el turisme que per la bioeconomia, però on més d’un 45% és boscos. Aquests estan fortament regulats per tal d’assegurar la protecció del paisatge cultural. En aquest context, manca una visió clara de què és la bioeconomia, tot i que veu una oportunitat en la circularitat. Actualment, a la Toscana la bioeconomia no es veu com una necessitat i manca el lligam entre les necessitats i les demandes percebudes.

Laura Dalmau va exposar diferents mecanismes de desenvolupament rural a Catalunya, on hi ha una aposta per estratègies de bioeconomia circular. Va posar l’exemple del PDR, on va destacar el subministrament de fonts renovables d’energia i la mitigació del canvi climàtic a les explotacions agràries. Els grups operatius i els LEADER també juguen un paper important en implementar innovacions, plans de mitigació i promoure la gestió forestal sostenible.

Lluís Brotons va presentar el context forestal mediterrani, caracteritzat per un gran valor estètic-cultural i una gran vulnerabilitat a riscs naturals com els incendis i les plagues. Cal buscar alternatives que promoguin l’economia a les zones rurals i que alhora ajudin a afrontar els riscs globals ambientals. Finalment, va reflexionar sobre la necessitat d’un canvi de valors i de restablir els valors del territori.

Georg Winkel va enumerar alguns missatges clau que s’extreuen d’un estudi recent (EFI) on s’examina la relació entre la bioeconomia i els serveis ecosistèmics:

• La bioeconomia va més enllà de la producció de biomassa i biocombustible, ja que inclou la governança a nivell regional i com potenciar mercats locals.
• Tanmateix, hi ha una demanda creixent d’escoles al bosc i altres usos socials que també es poden incloure en la bioeconomia.
• La sostenibilitat de la bioeconomia no és garantida necessàriament.
• Cal establir mecanismes per abordar els trade-offs entre la biodiversitat i la producció i buscar sinergies entre diferents polítiques.
• Cal examinar quina és la relació entre ocupació i bioeconomia: com afecta a la competitivitat i com assegurar relacions comercials justes.

DEBAT SESSIÓ 2 :

P1.  Com pagar per la inclusió social quan es prima la competitivitat? Hi ha estudis sobre el què guanyen els treballadors forestals?

• Cal gent per implementar la bioeconomia, i cal que les estratègies incorporin elements de formació.
• Cal més recerca sobre l’ocupació en la bioeconomia, encara que no sempre és un tema atractiu per aconseguir finançament.

P2: Quina és la representació dels ajuntaments en aquesta visió de la bioeconomia?

• La composició dels comitès a la Comissió Europea està en mans dels Estats membres, però cal que els ajuntaments participin en la definició dels plans regionals i el seu seguiment.

Lauri Hetemäki, director adjunt de l’Institut Forestal Europeu, va moderar i presentar la sessió.

Edgar Nebot, analista dels GRAF-Bombers, va presentar l’escenari de futur dels incendis forestals, amb noves tipologies de foc que augmenten la incertesa i que han desajustat els models de planificació dels recursos d’extinció. Per donar resposta a aquest repte, va proposar grups d’acció operatius que ajudin a mantenir els boscos amb discontinuïtat de combustible, i va anomenar els “ramats de foc” com una bona pràctica que s’hauria d’incloure en una estratègia de bioeconomia circular. Aquest és un projecte on es fan servir ramats d'ovelles per a la gestió del combustible en coordinació amb els bombers, i on es genera valor afegit ja que promou el consum local d’aquests productes càrnics.
A més, proposa canvis en la normativa i en la planificació sectorial que permetin establir prioritats i democratitzar la presa de decisions en l’extinció dels incendis forestals (presentació).

Finalment, Lauri Hetemäki va posar èmfasi en la importància que la bioeconomia a Europa sigui circular com a eina per posar fi a l’economia fòssil i els processos productius linears que se’n deriven. Dos vectors d’aquesta transició són els objectius de desenvolupament sostenible globals i l’augment de la demanda de productes d’alta qualitat, com per exemple la construcció amb fusta basada en el CLT. Manquen més estudis de mercat i de les cadenes de valor per determinar quines són les intervencions més necessàries per elevar al màxim el valor afegit.
Encara que les perspectives de futur són favorables, la bioeconomia només podrà tenir èxit amb la millora dels serveis ecosistèmics i culturals. Aquesta dimensió és fonamental per a una comunicació efectiva de la bioeconomia als ciutadans europeus. Per això, cal fer que la bioeconomia sigui sostenible i trobar un equilibri entre les diferents necessitats socials (presentació).

Antoni Trasobares va resumir els aspectes més importants de les sessions prèvies, i va donar la paraula als representants dels governs regionals del País Basc, Sardenya i Catalunya.

Bittor Oroz, viceconseller d’Agricultura, Pesca i Política Alimentària del País Basc, va manifestar la necessitat imperiosa de transició cap a un nou model de bioeconomia des de l’emprenedoria, més propera al ciutadà, i amb la col·laboració d’altres sectors econòmics i energètics. Va apel·lar a la coordinació entre els sectors agroforestal, de recerca i energètics per a estructurar la implementació de projectes concrets que generin activitat econòmica i donin exemple que la bioeconomia és una aposta real i viable pel territori.

Donnatella Spano, consellera de Protecció del Medi Ambient de Sardenya, va elogiar el fòrum com a una oportunitat per compartir les millors pràctiques i el coneixement necessari per promoure la bioeconomia. Va destacar la importància de la comunicació de la bioeconomia a la societat com a generadora de productes d’alta qualitat i alternatives a altres materials no sostenibles.

Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, va posar de manifest la voluntat que la bioeconomia sigui una eina real de transformació del model productiu a Catalunya, i va subratllar la necessitat que sigui sostenible i circular. La mobilització de la gent del territori és fonamental per aquesta transició de model productiu. Per això, va proposar la bioeconomia com a projecte de país, basada en una estratègia participada pels principals actors, un desenvolupament normatiu i una dotació recursos que permeti la implementació, una valorització del territori que generi oportunitats; i una avaluació constant que permeti avançar i reorientar aquests passos.

CONCLUSIONS FINALS:

1. Els casos de negoci (sessió 1) i les iniciatives presentades en aquest congrés han evidenciat que la bioeconomia ja és una realitat en molts àmbits.
2. Tot i que la PAC ha incorporat la bioeconomia en les línies de finançament futur (sessió 2), el repte serà establir mecanismes regionals eficients que ajudin a la seva implementació com a eina de desenvolupament rural.
3. Tots els ponents han citat la importància en la integració dels serveis ecosistèmics i la biodiversitat en la bioeconomia (sessió 2). No obstant això, ha quedat palès que encara queda molt camí per recórrer en la definició de mecanismes específics que integrin els serveis ecosistèmics i la biodiversitat en les cadenes de valor agràries i forestals a nivell regional.
4. La bioeconomia també és una eina important per regular l’estructura del paisatge en mosaic i la càrrega de combustible, construint territoris més resilients al risc d’incendi forestal (sessió 3).
5. La bioeconomia és una estratègia regional a llarg termini. Amb persistència i amb la participació de tots els actors implicats, es podrà assolir una implementació sòlida i en coordinació amb totes les regions europees.