La vegetació de ribera sempre s’ha entès com un sistema lineal que recorre un curs d’aigua, però quan l’orografia, la dinàmica hidràulica i els usos del sòl ho permeten, aquesta vegetació va més enllà de la galeria, cinyell de les ribes dels rius i rieres, i s’estén a l’ample de les planes al·luvials inundables. És a les planes al·luvials on els boscos de riu atansen tota la seva esplendor i exuberància, on es poden desplegar, en la seva expressió màxima, les funcions ecològiques múltiples que ofereixen, la biodiversitat riquíssima que atresoren i una bellesa paisatgística particular, que en fa un dels entorns més valorats pels humans. La regió mediterrània aglutina una gran diversitat de boscos de ribera, des de les vernedes de capçalera a les vernedes, salzedes i alberedes dels terrenys al·luvials, on els cursos d’aigua tenen menys pendent. Tot i que a les capçaleres forestades de muntanya les riberes estan, en general, força ben preservades, a les valls i les planes aquests ambients estan alterats i fragmentats intensament, fins al punt que es calcula que s’han perdut més del 80% dels boscos de ribera de les planes al·luvials europees.

Camprodon, J., Guardis, P., Ordeix, M.

2022

9788409512461

CTFC