Flow4bioboscos fluids per la biodiversitat
i les persones.
Flow4bioboscos fluids per la biodiversitat
i les persones.
El projecte també comptarà amb la col·laboració de la Diputació de Girona.
Dins el projecte s’analitzaran les pressions de la sobrefreqüentació sobre les masses forestals de 4 àrees pilot, una per cada província de Catalunya.
Els espais protegits que participaran són els següents:
La sobre-massificació dels espais naturals de Catalunya és una problemàtica en augment, especialment als ambients forestals protegits, on els visitants acudeixen atrets pel paisatge i per a realitzar activitats d’oci en la natura. Aquests espais pertanyen a municipis, majoritàriament rurals, que pateixen el fenomen de la despoblació, però que a la vegada experimenten episodis estacionals o puntuals d’alta freqüentació.
Com a conseqüència de l’absència de regulació d’aquests espais, els usuaris els han visitat sense cap normativa d’ús concreta, ni cap model de gestió d’ús públic que tingui en compte la perspectiva ambiental. Aquest fet pot generar un impacte negatiu sobre els espais forestals i afectar a la seva biodiversitat, a més de generar conflictes socials als habitants dels municipis afectats.
Es poden veure afectats per la sobre-freqüentació espais amb hàbitats d’interès prioritari i espècies de fauna i flora protegida, que poden patir els efectes de la degradació del medi a causa de les deixalles , la contaminació acústica, l’erosió, l’eutrofització de l’aigua o la introducció d’espècies invasores. Això pot ocasionar un desplaçament o, fins i tot, desaparició de les espècies, ocasionant una pèrdua de riquesa i de diversitat.
Actualment, la problemàtica de la massificació augmenta com a conseqüència de la difusió d’imatges, vídeos i de les localitzacions dels espais forestals a través d’internet o de les diferents xarxes socials.
Només alguns municipis afectats han implementat regulacions en l’ús d’aquests espais, de manera que no s’ha unificat cap model d’ús públic dels espais forestals. Es presenta així la necessitat d’assumir la creació d’un model de gestió que tingui en compte la gestió activa de la freqüentació. Aquest model ha d’enfocar, per una banda, la problemàtica des de la perspectiva de la sostenibilitat, de manera que condueixi cap a un model de turisme forestal sostenible que doni resposta al repte demogràfic dels municipis afectats, amb l’objectiu d’evitar la massificació i desestacionalitzar el turisme, a la vegada que s’estan generant destins d’alta qualitat en boscos resilients que millorin la experiència dels visitants i assegurin el desenvolupament econòmic dels territoris rurals fixant població als municipis minimitzant els impactes sobre el medi.
El projecte es durà a terme a través de 14 accions més un pla de comunicació. Aquestes són les següents:
A1. Creació d’una base de dades:
Recollir informació dels espais naturals forestals de les zones rurals de Catalunya (densitat de població, tipus d’activitats que es duen a terme, dades socioeconòmiques, renta per càpita) amb l’objectiu de generar una base de dades. Amb aquesta informació es podran classificar els espais naturals segons la freqüentació i les característiques de la població per saber on es prioritari actuar.
A2. Avaluació ambiental de boscos amb ús públic:
Consisteix en una avaluació de l’estat ambiental dels espais amb alta i baixa freqüentació, dins de cada una dels 4 espais pilot del projecte, per valorar l’estat del medi natural i identificar els impactes de la freqüentació. S’estudiaran aspectes com l’índex de biodiversitat potencial (IBP) i espècies indicadores a través de bioacústica i fototrampeig.
A3. Adaptació al canvi climàtic d’hàbitats forestals freqüentats:
En aquesta acció s’analitzarà els efectes específics del canvi climàtic en els espais naturals massificats per tal de poder preveure com podria variar la freqüentació sota els efectes del canvi climàtic i en quins aspectes són més vulnerables aquests espais.
A4. Gestió forestal sostenible i millora de l’hàbitat per fomentar la biodiversitat:
Es realitzaran mesures de mitigació de la sobrefreqüentació en funció dels resultats de l’A2. Es localitzaran el rodals amb alta diversitat i s’actuarà per minimitzar l’impacte i restaurar les zones degradades. La gestió forestal s’orientarà també a la prevenció de risc d’incendis.
A5. Avaluació de l’experiència turística del visitant i percepció del resident:
Recollir informació dels visitants i analitzar les dades per generar un perfil dels usuaris dels espais forestals estudiats en particular. Posteriorment es realitzarà un estudi de la percepció dels residents sobre el turisme de la zona i finalment s’avaluaran les estratègies interpretatives i comunicatives més efectives.
A6. Creació d’una estratègia de turisme sostenible en boscos freqüentats:
S’analitzaran els tipus d’activitats econòmiques i recreatives que hi ha a la zona d’alta freqüentació. Seguidament es crearà una estratègia de turisme sostenible i es potenciaran noves iniciatives o ofertes de turisme sostenible, així com la generació d’ocupació al voltant del turisme sostenible en boscos. També es millorarà ambientalment les activitats preexistents per alinear-les amb el marc d’una estratègia d’ecoturisme.
A7. Creació d’un perfil laboral i ocupació verda:
Es crearà un nou perfil professional d’informador ambiental aplicat pels cas específic del projecte. Es crearà a partir d’una llista de criteris que definirà les característiques dels informadors. Posteriorment es realitzarà un curs, amb part teòrica i pràctica, de capacitació dels nous informadors. Per últim, es contractaran informadors prèviament capacitats amb el curs, per a cada un dels 4 parcs naturals per a promoure el turisme sostenible i les bones pràctiques als espais naturals.
A8. Adaptació i validació del model sistematitzat en l’àmbit forestal:
L’objectiu d’aquesta acció és integrar la gestió de l’ús públic en l’àmbit forestal a partir del model sistematitzat desenvolupat anteriorment als gorgs. La idea és integrar la informació recollida en la resta d’accions prèvies del projecte (A1, A2, A5, A3 i A4) per obtenir una metodologia de diagnosi ambiental, comunicativa i de càlcul de capacitat de càrrega per espais forestals.
El nou model es validarà amb una taula d’experts procedents de diferents sectors.
A9. Implementació de la metodologia en espais d’altres comunitats autònomes:
Seguint la mateixa metodologia creada en aquest projecte, s’implantarà el model d’ús públic d’àrees forestals sobrefreqüentades en els espais proposats per la resta de comunitats autònomes que hi participen: Aragó, Astúries, Canàries, Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
A10. Formació i capacitació en ús públic d’espais naturals forestals:
Aquesta acció es subdivideix en dues parts. En primer lloc, es crearan manuals de bones pràctiques per a òrgans gestors dels espais naturals i per activitats econòmiques en espais forestals, que serveixin com a eina de gestió a nivell de planificació i organització de l'ús públic dels espais forestals. En segon lloc, es faran cursos per difondre els manuals per aquests dos sectors.
A11. Transferència del coneixement:
Aquesta acció té l’objectiu de difondre els resultats del projecte i fer divulgació de la metodologia per aconseguir que arribi a l’administració, als òrgans gestors, entitats ambientals i altres organismes que puguin utilitzar-lo per implementar en altres espais. Per dur a terme aquesta acció es crearan workshops multidisciplinars, un congrés internacional i es publicaran els resultats de les accions A2 i A5.
A12. Impuls de la replicabilitat del projecte:
Amb aquesta acció es pretén posar a disposició dels espais forestals d’Espanya una metodologia d’avaluació pròpia que faciliti la identificació de la problemàtica de la híper-freqüentació. Primer es crearà una metodologia d’autodiagnosi de per detectar espais massificats on es prioritari actuar. Es difondrà aquests la metodologia d’autodiagnosi a la resta d’Espanya.
A13. Gobernança i incidència sociopolítica:
Es crearan taules de treball tècnico-polítiques per a la replicació de les experiències de gestió amb les administracions de Lleida, Tarragona i Barcelona, i es comptarà amb el suport tècnic de la Diputació de Girona, ja que té experiència prèvia en la implementació d’eines de planificació. També es realitzaran aquestes mateixes taules de treball en les comunitats autònomes on es treballarà: Illes Balears, Illes Canàries, Comunitat Valenciana, Aragó i Astúries.
A14. Participació ciutadana:
Es realitzarà un procés de participació segons la metodologia del “Model d’anàlisi de gorgs sobrefreqüentats” de la Fundació Emys, però adaptat a les característiques d’aquest projecte.
Les fases del procés participatiu són:
Inici: Febrer 2024.
Fi: Desembre 2025.