FORMES ha estat especialment dissenyat per comprendre i explorar els efectes a llarg termini de les diferents aproximacions a la gestió forestal, els incendis i el clima en la dinàmica del bosc i en diversos serveis ecosistèmics associats. Actualment, es poden analitzar fins a vuit serveis ecosistèmics forestals a escala de rodal forestal:

1. Balanç de CO2 (estoc - emissions)
2. Aigua blava (amb el model medfate, De Cáceres et al. 2015)
3. Erosió del sòl (és a dir, escorrentia)
4. Fusta extreta
5. Risc d'incendi
6. Biodiversitat de l'hàbitat forestal (diversitat taxonòmica i estructural)
7. Producció de bolets
8. Bellesa paisatgística

FORMES inclou 82 models d’arbres individuals sensibles al clima per tal de simular:

1. Creixement del diàmetre
2. Creixement en alçada i alçada total
3. Supervivència
4. Creixement local
5. Creixement intern, incloent-hi noves espècies

Aquests models d’arbre individual han estat calibrats i validats per les 27 principals espècies i grups d’espècies d’Espanya amb dades del 2n, 3r i 4t Inventari Forestal Nacional (IFN). S’han utilitzat 72.346 parcel·les forestals remostrejades entre els inventaris IFN2-IFN3 (52.187 parcel·les) i l'IFN3-IFN4 (21.987 parcel·les), corresponents a 838.620 i 514.460 mesures d'arbres per a cada període, respectivament.

Per construir els models d'arbres individuals es van tenir en compte quatre classes diferents de variables explicatives:

1. Mida i vitalitat: diàmetre normal, alçada, creixement de 10 anys.
2. Competència: àrea basal (AB), densitat d'arbres més grans, AB d'arbres més grans que l'arbre individual, AB dels arbres extrets més grans.
3. Qualitat del lloc i clima: capacitat de retenció d'aigua del sòl (SWHC), humitat (P/PET), temperatura mitjana anual, radiació acumulada anual.
4. Topografia: pendent, orientació N-S, elevació..

El mòdul de gestió forestal permet especificar els nivells de fusta objectiu (o de demanda de fusta) per a cada espècie forestal a escala provincial o nacional. Inclou una sèrie de prescripcions silvícoles a nivell d’espècie que s’apliquen a escala de rodal en funció de les espècies dominants del rodal. En basar-se en models d'arbres individuals, permet una descripció detallada de l'estructura del rodal i la seva dinàmica, la qual cosa confereix flexibilitat per simular tota mena de tractaments silvícoles tant per a rodals d'edat uniforme com desigual, i tant per a rodals purs com mixtes. La combinació de diferents nivells de tala de fusta, variacions en les prescripcions silvícoles (com el període de rotació o el diàmetre mitjà a l'altura del pit per les tales finals) permet la simulació de possibles alternatives de gestió a escala local.

FORMES ja s’ha aplicat per simular la provisió de múltiples serveis ecosistèmics forestals a Catalunya sota condicions climàtiques variables per dues alternatives de gestió diferents, la Bussines-As-Usual (BAU) i la Climate-Smart Forestry (CFS). A la gestió BAU, la demanda de fusta i les pràctiques forestals habituals pel període 2015-2020 s’assumeixen com a inalterables per la resta del segle XXI. Aquest és l'escenari de referència per a la situació actual del mercat de la fusta.

En el CSF, es planifica un augment progressiu en la demanda de fusta i la superfície gestionada, juntament amb un canvi en les pràctiques forestals orientat a reduir el risc d'incendis, millorar la vitalitat de les masses forestals i afavorir l'obtenció de productes forestals amb un major valor afegit i una vida útil més llarga (com ara, fusta per a la construcció).

FORMES es pot combinar amb eines d’optimització per identificar sinergies i compensacions (tradde-offs?) entre els serveis ecosistèmics forestals.

 

 

Vegeu la descripció metodològica completa del sistema de projecció FORMES a:

Trasobares, A.; Mola-Yudego, B.; Aquilué, N.; González-Olabarria, J. R.; Garcia-Gonzalo, J.; García-Valdés, R.; De Cáceres, M; 2022. Nationwide climate-sensitive models for stand dynamics and forest scenario simulation. Forest Ecology and Management, 505, 119909. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2021.119909

 

---

Vegeu publicacions relacionades amb el sistema FORMES a:

González, J.R., Palahí, M., Trasobares, A., Pukkala, T., 2006. A fire probability model for forest stands in Catalonia (north-east Spain). Ann. For. Sci. 63 (2), 169–176. https://doi.org/10.1051/forest:2005109.

González, J.R., Trasobares, A., Palahí, M., Pukkala, T., 2007. Predicting stand damage and tree survival in burned forests in Catalonia (North-East Spain). Ann. For. Sci. 64 (7), 733–742. https://doi.org/10.1051/forest:2007053.

De Cáceres, M., Martínez-Vilalta, J., Coll, L., Llorens, P., Casals, P., Poyatos, R., ... & Brotons, L. (2015). Coupling a water balance model with forest inventory data to predict drought stress: the role of forest structural changes vs. climate changes. Agricultural and Forest Meteorology, 213, 77-90

Blasco, E., González-Olabarria, J. R., Rodriguéz-Veiga, P., Pukkala, T., Kolehmainen, O., & Palahí, M. (2009). Predicting scenic beauty of forest stands in Catalonia (North-east Spain). Journal of Forestry Research, 20(1), 73-78.

Garcia-Gonzalo, J., Bushenkov, V., McDill, M. E., & Borges, J. G. (2014). A decision support system for assessing trade-offs between ecosystem management goals: An application in Portugal. Forests, 6(1), 65-87.

Publicació

>