Títol:
Manual de gestió de guarets per a la conservació d’ocells estèpics
Els ocells de medis agrícoles estan patint declivis poblacionals importants des de fa anys a tot Europa i també a Catalunya, com a conseqüència de la intensificació agrícola i dels canvis en els usos i pràctiques agrícoles esdevinguts en les últimes dècades. Entre els ocells agrícoles, s’inclouen els ocells estèpics, un dels grups d’ocells més amenaçat a nivell europeu. Les seves àrees de distribució europees es restringeixen en bona part a la península Ibèrica, la plana pannònica (Hongria) i d’altres enclavaments de la regió mediterrània. En el marc de la península ibèrica les poblacions d’ocells estèpics de Catalunya representen una petita proporció; però són igualment rellevants pel seu caràcter únic a nivell català i per tenir o haver tingut en el passat unes poblacions gens menyspreables en valors absoluts.
Actualment, es disposa de força informació sobre l’estat de les poblacions de la majoria d’ocells estèpics a Catalunya, així com de les seves necessitats o requeriments ecològics. Un denominador comú per a la major part d’aquestes espècies és el paper clau que juguen els guarets en les estepes cerealistes per a la seva conservació, al ser substrats agrícoles essencials per a la seva supervivència i reproducció. Més concretament, se sap que a més a més de variables ambientals a escala de paisatge (relleu, matriu agrícola dominant, etc.), altres variables a més petita escala, com l’estructura de la vegetació i la disponibilitat d’aliment, juguen un paper clau per entendre la distribució espacial i l’abundància d’aquestes espècies en el mosaic agrícola extensiu. Tant l’estructura de la vegetació com la disponibilitat tròfica són variables que, més enllà de les condicions climàtiques i edàfiques, estan totalment condicionades pel tipus, la intensitat i el calendari de les pràctiques agrícoles que es desenvolupin en el guaret. Paradoxalment, hi ha molt poca informació sobre com cal gestionar els guarets agrícolament per assolir estructures vegetals òptimes i per incrementar la disponibilitat tròfica per a aquestes aus. Això comporta que hi hagi un important buit d’informació pràctica per als gestors i agricultors sobre la manera com les diferents opcions de maneig del guaret disponibles (llaurat, herbicida, sega, no intervenció, etc.) afecten les característiques dels guarets i, al seu torn, quines permeten assolir les condicions òptimes per a les diferents espècies d’ocells. En el context de desenvolupament tecnològic agrícola actual, el manteniment del guaret és una pràctica que ha perdut part del seu sentit agronòmic inicial i, actualment, gairebé només es pot entendre i justificar amb objectius ambientals. Entendre la percepció dels agricultors enfront del paper que actualment poden jugar els guarets en els seus sistemes de producció, així com conèixer i entendre les seves preferències en relació a les diferents alternatives de maneig és fonamental per a dissenyar mesures que maximitzin els beneficis de conservació de les aus, però que al seu torn minimitzin els costos econòmics de gestió i maximitzin l’acceptació per part dels agricultors.
L’objectiu general d’aquest manual és millorar i divulgar el coneixement actual sobre el maneig agrícola de guarets per a la conservació dels ocells estèpics. El manual es centra en descriure el paper dels guarets en els sistemes pseudo-estèpics catalans actuals, analitzar els requeriments ecològics de les diferents espècies d’ocells i les alternatives de maneig de guaret més adequades per a cadascuna d’elles, així com descriure breument exemples i eines de gestió disponibles per a la promoció dels guarets en les nostres estepes cerealistes.
Autors:
Giralt, D., Estrada, J., Sardà-Palomera, F., Mañosa, S., Robleño, I., Morales, M., Traba, J., Bota, G.
Any:
2022
ISBN:
9788409436071
Institució promotora:
CTFC